L’any 1995 la televisió catalana emetia el documental SUMARISSIM 477, un excel•lent treball de investigació sobre la detenció, empresonament i afusellament del polític català Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 1890 - Burgos, 1938), per part de l’exèrcit nacional a la Guerra Civil Espanyola. Gràcies a una entrevista que apareix en el documental molts anglesencs i anglesenques ens assabentàvem que el nostre veí Miquel Tarrés i Cerarols (Les Planes d’Hostoles, 1915 - Anglès, 1996), havia estat testimoni de l’execució.
En Miquel Tarrés, el gran de Can Tarrés, fou fundador juntament amb el seu germà de Indústries Tarrés, S.L., fabrica de pinces d’estendre roba. Nascut a Les Planes d’Hostoles l’any 1915, el segon de quatre germans, dos nois i dues noies. De petit la família es trasllada a Anglès on el seu pare inicia el negoci d’una torneria. Als dotze anys d’edat va a estudiar a Béziers (França) i als tretze a Collex Bossy (Suïssa). Quan torna, entra al negoci del pare fent també de torner.
El 1936 comença el mal son de la Guerra Civil Espanyola i el negoci familiar es col•lectivitzat per la CNT. A l’abril de 1937 en Miquel, amb 21 anys d’edat, és cridat a incorporar-se a l’exèrcit popular, poc després deserta i s’escapa a França amb la idea d’arribar a Suïssa. Diferents circumstàncies fan que desisteixi d’anar-hi i passa al bàndol nacional. És destinat a la plaça de Burgos, on fa les funcions d’auxiliar sanitari, el dia 8 d’abril de 1938, és cridat a acompanyar el metge a l’execució del polític i advocat català Manuel Carrasco, essent doncs un dels pocs testimonis presencials. Torna finalment a casa l’octubre de 1939, poc després va haver de reincorporar-se una temporada al servei militar.
Curiosament en Miquel Tarrés durant la seva estada a la guerra civil, de 3 d’abril de 1937 a 20 d’octubre de 1939, va escriure en diferents períodes el que anomenava “Diari de Guerra” on anava anotant les seves vivències. A l’any 1987 va fer corregir l’ortografia i sintaxis del text, així com mecanografiar donant-li forma de llibre amb el títol de: Guerra Civil Espanyola 1936-1939. Diari d’un soldat que ho fou de cada costat. Miquel Tarrés i Cerarols, de la quinta del 36.
Al curs acadèmic 2010-2011, quan faltava poc per complir-se el 75 aniversari de l’inici de la Guerra Civil Espanyola, l’Emma Tarrés i Coll, neta d’en Miquel Tarrés. Havia d’escollir el tema pel seu treball de recerca de batxillerat i el seu pare en Miquel Tarrés i Valldolitx l’anima a llegir el llibre mecanografiat de l’avi. No va trigar a tenir tema pel seu treball, aquest tractaria de les vivències de l’avi com a soldat a la guerra civil.
La jove Emma que resideix a Banyoles, d’arrels anglesenques per part de pare, mare i avis; aprofitant que té a mà una documentació valuosa com és el diari de guerra, el llibre mecanografiat i el dvd del documental Sumaríssim 477. S’endinsa a investigar i analitzar els fets relatats en el diari de l’avi Miquel. Busca noves fonts historiogràfiques a diferents arxius, aconseguint informació i documentació que l’ajuden a completar la realització del treball de recerca. Amb la finalitat de verificar i corroborar dades de les anotacions del seu avi visita diferents indrets i també entrevista a familiars d’alguna persona amb qui aquest s’havia relacionat. Així mateix, busca informació de vivències a la guerra civil escrites per altra gent.
De tot plegat resulta un excel•lent treball titulat: VIVÈNCIES D’UN SOLDAT EN LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA, Del diari de Miquel Tarrés Cerarols, 1915-1996. En aquest l’autora a més de relatar el moment històric de la guerra, els fets i vivències d’en Miquel Tarrés, fa un exhaustiu anàlisi dels possibles motius que el portaren primer a desertar, fugir a França i posteriorment passar al bàndol nacional. Tot això vist de la perspectiva d’una persona jove allunyada de la subjectivitat històrica d’una guerra civil que comportà feridures i cicatrius encara avui dia presents a la nostra societat.
*Agraeixo a l’autora del treball d’haver-me fet entrega d’una còpia per tal dipositar-la a l’Arxiu Històric Municipal d’Anglès.
Bones Miquel, el meu nom és Júlia Valldolitx Tarrés i sóc neta d'en Miquel Tarrés i Cerarols. M'ha fet molta il·lusió llegir el post del meu avi. Estava al corrent del treball de l'Emma i el tinc pendent de llegir.
ResponEliminaHe arribat al teu blog per casualitat després de teclejat al google "Fàbrica Tarrés agulles d'estendre roba". Sóc estudiant d'arquitectura a Barcelona i l'any que vé haig d'elegir el tema del meu projecte final de carrera, i la fàbrica de l'avi sempre m'ha apassionat. Quan era petita me la mirava i pensava en com deuria ser plena de gent treballant. I ara encara guarda molt d'encant: el típic pati central industrial, la llum que entre per les finestres, moltes ja trencades, els espais buits plens de pols... No sabia que havia estat col·lectivitzada per la CNT!
Per desgràcia, actualment està en un estat força degradat, a més d'estar sota un pla urbanístic de l'Ajuntament que proposa l'enderroc de la casa dels avis i la fàbrica per ubicar-hi una plaça i habitatge. El projecte no sé si està aprovat, i suposo que si es dués a terme seria d'aquí força temps. Una llàstima.
Abans de centrar-me en el projecte de la fàbrica, que suposo que es centraria en una rehabilitació d'aquesta, m'interessaria molt fer un anàlisi del poble d'Anglès a nivell tant urbanístic com social i històric. Parlar amb gent de l'ajuntament, veïns, gent de tota la vida... i crec que tu series una persona clau amb la qui parlar sobre el poble i altres vivences.
És molt d'agraïr que encara hi hagi gent que mantingui viva la memòria del passat, indispensable per saber qui som, i moltes vegades, saber qui serem.
Et deixo el meu correu electrònic per si em vols escriure. I si ho veiessis oportú, podríem veure'ns algun dia per parlar sobre Anglès, el meu avi, la fàbrica...
julia.valldolitx@gmail.com
Gràcies Miquel.