PRIVILEGIS CELESTIALS

Amb tot això de la visita del Papa Benet XVI a les Jornades Mundials de la Joventut (JMJ) que es celebren a Madrid. M’ha vingut en memòria llegir un tex del filòsof John Locke (1637-1704), considerat el pare del liberalisme, titulat Carta sobre la tolerància (1689), on l’autor fa una ferma reivindicació de la llibertat religiosa i parla de les relacions entre Església i Estat, es a dir: “de les fronteres entre els assumptes de Deu i els assumptes del Cèsar”. Un tex que podem considerar totalment vigent tot i la distància de temps.

A la Constitució Espanyola de (1978) l’Estat Espanyol es declara aconfessional. Però sembla ser que els nostres governants, gestors públics i les altes jerarquies de l’església catòlica ho han oblidat. Quan veiem que en aquesta visita a Madrid, totalment religiosa, es dona rebuda a Benet XVI com a cap d’Estat. Un aspecte criticat des de sectors de la mateixa església catòlica i entitats laiques. Per altra banda el conjunt de joves feligresos que acudeixen a les JMJ gaudeixen d’hostatge gratuït en instal•lacions públiques (poliesportius, instituts i altres espais), descomptes al Metro de Madrid, etc., com si es tractes d’allò que a la meva època de joventut anomenaven “exercicis espirituals”, pel que veig subvencionats. Tot un dispensi de fons públics!.

Em considero un home de tarannà liberal, respecto que la persona tingui les seves creences religioses. No practico cap religió, senzillament no entenc el seu llenguatge. Recordo un comentari d’un conegut: “els camins del cel s’encreuen amb els de la terra”. Cert, estem davant el debat ja iniciat per Jonh Locke fa més de tres cents anys.

L'HIPNOTITZADOR DE POLLASTRES

L’estiu és temporada de festes majors a la nostra comarca. Tinc en memòria records de joventut, una nit a la Festa Major de Sant Dalmai, finals de la dècada dels 70 del segle passat. Hi som presents un nombrós grup de jovent d’Anglès de vint anys d’edat i poc més.El ball, la gresca, el riure i la cervesa no hi falten.

Un dels companys es dirigeix a l’organització de la Festa Major. Els hi comenta que entre nosaltres hi ha un gran expert hipnotitzador i mentalista (personatge que deixo a l’anonimat). Amb dots comparables a les del mític Professor Fassman. L’inesperat representant artístic proposa i arriba a l’acord que el seu representat faci una demostració d’hipnosis col•lectiva. Doncs, tracte fet! Amb una condició de l’organització; per prevenir possibles riscos pels humans la demostració es farà amb pollastres.

A la poca estona tenim a dalt l’escenari l’instigador de l’actuació presentant al improvisat Fassman com expert internacional en hipnosis. L’acompanyen una dotzena de pollastres sortits d’un galliner d’allà a prop. Desprès de manar desenroscar les bombetes que donen llum a la plaça, deixar-la a fosques i demanar un total i profund silenci. El nostre hipnotitzador comença la sessió d’hipnosis col•lectiva del petit exercit de pollastres. Amb pocs segons tots dormits!. De cop i volta, un petit accident. El flash d’una màquina de fotografiar, esvera l’aviram. Els pollastres salten esvalotats pel mig del silenciós públic. Esvalot general, les feines són tornar a recollir els pollastres per retornar-los al seu propietari.

Aquests dies he sentit algú queixar-se de la programació de les Gales i la seva manca d’actuació teatral. M’ha passat pel cap l’idea de demanar al company hipnotitzador si encara conserva l’habilitat. Podríem proposar a la comissió de festes reviure a les Gales un espectacle com aquell.

Desprès de valorar-ho i de pensar amb els requisits legals que calen per l’espectacle. La guia sanitària dels pollastres expedida pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca; imprescindible per viatjar del galliner a l’escenari. Declaració fent constar que no som artistes professionals i actuem de manera altruista. No es doni el cas que, el Ministeri de Treball i Seguretat Social ho demani. Societat General d’Autors i Editors, Assegurança de responsabilitat Civil, etc. Ha, un perill!, la possibilitat de ser denunciats per un suposat maltractament i vexació d’aus.

Sincerament hi veig molts entrebancs......!. Altra vegada topem amb l’administració i la seva rigidesa. Que hi farem!. Ben pensat, millor convidar el company hipnotitzador a un rostit de Festa Major. Caldrà comprar el pollastre mort, escaldat i plomat; portarà menys problemes. No sigui que, realitzar el ritual a casa incompleixi alguna norma. Ara comença l’aventura de trobar un autèntic grata-paller. De moment el cava a la nevera. Bones Gales 2011! .

VA D'OUS....!

Sembla ser que quan es tracta de molts d’ous la cosa és complicada....! La tradició i el costum no valen res davant el dret positiu. Des de fa molts anys dins els actes de les Gales d’Anglès es celebra la Truitada Popular On es cuinen centenars de truites d’ous i es serveixen acompanyades de pa sucat amb tomàquet.

Aquest àpat tan senzill i popular a les Gales d’Anglès s’ha complicat. Segons diuen fer truites pels veïns i repartir-les ha de complir la normativa europea, nacional, autonòmica i local de seguretat alimentària. Han d’estar elaborades per personal amb el corresponent carnet de manipulador d’aliments, etc. Requisit que els improvisats cuiners de la comissió de festes els hi mancava. Pel que sembla davant el formalisme d’un carnet allò d’haver cuit molts ous any darrera any no hi val res. Els manca el curset corresponent.

Per sort l’actual ajuntament d’Anglès s’ha servit del seu enginy organitzatiu perquè l’acte es celebri complint tots els requisits administratius, legals i sanitaris. Esperem que el gastronòmic també es compleixi.

Que passaria si encara s’organitzés la popular “suca-mulla”, on es repartia pa sucat amb vi. Quantes normes s’incomplirien?. Doncs mi apunto..!