Un barri vell estimat pel poeta anglesenc Joaquim Bauxell i Costa (Anglès, 1921 - 1997), com podem comprovar en el següent poema:
CARRER D’AVALL
A la família Masats, afectuosament,
Carrer d’Avall...carreró,
barri gòtic del meu poble,
de caire vetust i noble
i humil com una oració!
A mi em plau ta poesia...
també em plau ta quietud,
i àdhuc ton asimetria
que és – per mi – una altra virtut.
M’agraden els teus portals,
ornats amb pedra polida,
i els marcs de pedra esculpida
d’algun dels teus finestrals.
- També em plau la senzillesa
dels veïns del meu carrer...
Si un temps hi visqué noblesa,
ara és noble barri obrer.
Carrer d’Avall que d’Anglès
ets relíquia inveterada:
Déu te do bona durada
i et conservi sempre il•lès...
Carrer d’Avall que sorgires
del somni d’un trobador,
que tens vida..., que sospires...
i ets vell com una cançó!
Jo sempre et miro amb amor,
i si un jorn he d’allunyar-me
mai de tu no he d’oblidar-me...
sempre et portaré al meu cor.
Evocaré les arcades
i el teu sòl irregular
on de xic tantes vegades
solia, feliç, jugar.
- No cregueu que sols poetes
el lloïn – i algun nadiu -,
que també les orenetes
l’escullen per fer-hi el niu.
Anglès, agost de 1952
