EL VAPOR DE LA BURÉS

He rebut un correu d’en Pere Figuereda, l’alcalde d’Anglès, convidant-me a la inauguració de la rehabilitació i adequació de l’edifici del Vapor de la Burés. Agraeixo el detall, ja que va ser des del Grup d’estudis de la Vall d’Anglès que ens mobilitzarem per aconseguir la preservació de la màquina de vapor. Demanant la seva declaració de bé d’interès local a l’ajuntament.

De tot això ja han passat quasi deu anys. S’ha corregut molt de camí fins arribar a veure rehabilitat l’edifici que acull la màquina de vapor. Assoliment que significa la consolidació i base de la principal infraestructura que ha d’acollir el Museu d’Anglès.

Ja a l’any 1973 en el llibre titulat: Anglès, notes històriques; el doctor Àngel Vinyes, enyorava un museu. A la dècada dels anys noranta, jo mateix , n’havia parlat amb l’Emili Rams i altres companys interessats pel patrimoni cultural i documental de la vila. Però s’ha de reconèixer que no teníem una idea molt clara de com havia d’esser aquest equipament. Les mirades en aquell moment anaven encaminades a un model de museu etnològic i la creació de l’arxiu històric municipal.

Més tard a inicis d’aquest nou segle vam assabentar-nos de l’existència de la màquina de Vapor de la Burés i de la seva importància. Qui ho havia de dir?. Doncs des d’aquell moment sense saber-ho ja teníem el motiu i eix vertebrador d’aquell projecte difús que alguns somiàvem.

Molt aviat l’Emili Rams començà a gestar l’idea d’un museu dedicat a la industrialització a la Vall d’Anglès. Ell ja havia treballat el tema en els seus dos llibres titulats, Anglès de la pagesia a la industrialització, de l’any 1998 i 1999. Els altres no vam trigar a captar l’idea i pujar al carro. És un bon exemple l’exposició realitzada a l’any 2005 en motiu dels vint-i-cinc anys del tancament de les mines d’Osor.

Realment tenim un ric patrimoni cultural i natural que cal preservar i potenciar com un element més de dinamització econòmica i d’atracció de turisme cultural. Això de sempre ho hem tingut molt present els membres del Grup d’estudis de la Vall d’Anglès i ho hem intentat transmetre en tot moment a els responsables polítics del nostre municipi.

Ara amb l’adequació del “Vapor de la Burés” iniciem una nova etapa. No ens podem aturar i el Vapor hauria de ser el símbol dels nous reptes que s’han d’encarar els propers anys. Si el segle passat la vila d’Anglès es va caracteritzar per la seva transformació econòmica. Per passar de ser una vila eminentment rural a ser una vila industrial. Els propers anys d’aquest segle XXI la transformació ha d’anar encaminada cap el manteniment i reactivació de la industria. Com també de l’assentament de nous ninxols d’activitat, com el turisme cultural i les activitats relacionades amb les noves tecnologies i l’anomenada societat del coneixement.

OLOR DE COLÒNIA

Fa uns dies em varen recomanar una novel•la titulada OLOR DE COLÒNIA. Fins aquell moment no n’havia sentit a parlar, com tampoc de la seva autora. Aquest passat cap de setmana l’he llegit. He de dir que feia temps que la lectura d’una novel•la no m’havia captivat tant com la d’OLOR DE COLONIA, de Sílvia Alcàntara.

Tot i haver estat fa uns anys un assidu lector de novel•les considero que no estic capacitat per fer-ne una crítica literària amb profunditat. Per manca de formació en aquest camp. Més enllà de dir que personalment l’he trobada una molt bona novel•la. Treballada i escrita amb un llenguatge planer i senzill que la fa de molt bon llegir.

Tal com diu la sinopsi de la portada del llibre que ha estat editat per Edicions 1984 i guardonat en diferents premis “Olor de Colònia evoca la vida d’una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap els anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d’una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l’escola per als fills, l’església, les botigues i les cases per viure-hi.”

Al meu parer el fet que l’autora va néixer a Puig-reig a l’any 1944, i va viure fins els vint anys en una colònia tèxtil dona a aquesta novel•la un valor afegit. Que tot i narrar una història fictícia retrata uns espais i personatges a qui dona realisme i vida pròpia. Aconseguint un fidel reflex d’un petit univers on tot es movia al voltant de dos poders “l’empresa i l’església”.

Entenc que aquesta coneixença fa que la novel•la en certa manera tingui un caire autobiogràfic dels anys de infància i adolescència de l’autora, en alguns dels seus personatges. Essent al mateix temps un estudi històric, etnològic i antropològic. En que dona a conèixer i reviu les costums religioses i socials d’aquella època, les jerarquies i oficis de l’àmbit de la industria tèxtil, la influència de l’església en la educació, etc.

Salvant les diferències d’una colònia a una petita població industrial. Per les persones que som nascudes aquella època en un d’aquests llocs. On quasi tota la vida diària corria al voltant de la fàbrica. La lectura de la novel•la es un viatge a unes imatges i records de la infantessa i adolescència, esvaïdes o convertides en records molt allunyats. Doncs llegint aquest llibre a més de viure les històries, sentiments, pors, aspiracions.... dels seus personatges. Hi podem veure aquells nens i adolescents que un vam ser.

BICICLATURADA

Llegeixo en el butlletí municipal d’Anglès d’aquest mes d’agost la noticia que el Consorci Ter-Brugent ha organitzat pel proper dia 29 una ruta amb bicicleta pels diferents municipis de la zona del Ter-Brugent. Aquesta s’iniciarà a Anglès i passant per Sant Julià del Llor i Bonmatí, La Cellera de Ter, el Pasteral, Amer i finalitzant en el punt de partida.

L’acte s’anomena BICICLATURADA. Segons l’escrit de convocatòria l’activitat a més de lúdica vol ser reivindicativa, pretenent posar de manifest la falta d’oportunitats laborals a la zona Ter-Brugent i per animar a les persones desocupades perquè vegin que no estan soles que pedalem tots junts en la mateixa direcció. Finalment es convida a prendre part en aquest gran marxa “contra l’atur”.

En acabar de llegir la noticia m’he quedat perplex i desorientat. Penso reviure una adaptació moderna de invitació a una peregrinació religiosa per demanar la intervenció divina en el funcionament dels “mercats”. Em preocupa que uns polítics locals que són els que han de procurar pel disseny i implementació de polítiques actives d’ocupació a la nostra zona organitzin actes com aquest. Demostren que a hores d’ara encara desconeixen l’existència de distorsions en el mercat i que estem immersos en una crisis econòmica de caràcter cíclic. Amb l’afegit que a la zona del Ter-Brugent la davallada econòmica va començar fa més de trenta anys i que patim d’uns dèficits estructurals que comporten una crisis econòmica més profunda que en altres zones.

Hem de ser seriosos i autocrítics quan es parla de manca d’oportunitats laborals. S’han d’analitzar les causes; i aquells que coneixem la zona som conscients que el principal dèficit estructural que tenim és la manca d’unes bones comunicacions viàries. Que ha provocat l’estancament en el desenvolupament socioeconòmic del conjunt de la zona. Cal ser valents i reconèixer que no s’ha sabut o volgut anar totes les poblacions unides fins que la plataforma de la Carretera de la Vergonya ho ha exigit.

Quan es parla de gran marxa “contra l’atur” crec que aquest paper reivindicatiu s’escau més a sindicats i altres agents socials que no pas a uns ajuntaments que han de ser suficient madurs per reflexionar i reconèixer la seva part de responsabilitat per la inoperància durant molts anys en aconseguir unes infraestructures que haurien d’ajudar a dinamitzar la zona.

La iniciativa de creació del Consorci del Ter-Brugent no va sorgir fins l’any 2005 arrel d’una visita a la zona del Conseller de Treball d’aquell moment degut al tancament d’empreses com la planta de la Levi’s a Sant Julià del Llor-Bonmatí i Filatures Burés a Anglès. Feia anys s’havia deixat paralitzada i sense funcionament l’antiga mancomunitat de municipis del Ter Brugent. El Consorci que no va saber arrancar sense el suport de l’àrea de promoció econòmica del Consell Comarcal. Quan el Consorci porta ja uns anys en funcionament, de la lectura de les actes de les reunions se’n desprèn - segons la meva opinió - una manca de lideratge polític. Essent els tècnics qui assenyalen les directrius a seguir. L’organització de la BICICLATURADA en pot ser un exemple.

Sincerament penso que si hem de tenir un Consorci perquè uns polítics i tècnics organitzin activitats com l’anomenada BICICLATURADA, no cal tenir Consorci. Estem esmerçant temps i recursos públics que s’haurien de destinar a altres activitats i mecanismes que facilitin la convergència d’oferta i demanda del mercat de treball a la zona del Ter Brugent.

Però això vol dir treballar i prendre accions per tal que els nostres municipis estiguin proveïts d’unes bones comunicacions viàries, bona xarxa elèctrica, telecomunicacions, fàcil accés a noves tecnologies, etc. a fi que sorgeixin i s’instal•lin a la zona iniciatives empresarials. Essent la principal funció del Consorci Ter-Brugent la d’un motor d’EMPRENEDURIA, però crec que abans cal un canvi en la mentalitat i actuació dels nostres representants locals.