Fa dies que tinc el bloc força parat. La feina i manca de temps superen la meva necessitat de concentració per escriure. Avui intentaré fer-ho car porto temps donant voltes i reflexionant sobre diferents temes que darrerament han despertat el meu interès. Entre ells el que penso de les possibilitats a nivell col•lectiu del Moviment Ter Brugent, més enllà del seu esperit reivindicatiu.
A la xarxa social del facebook vaig descobrir que un grup de veïns. Sobretot joves, d’Amer, La Cellera de Ter, Anglès, Sant Julià del Llor i Bonmatí han format una mena de moviment assembleari anomenat Moviment Ter Brugent. En el seu bloc es diu d’una manera molt simplista que el motiu i principal objectiu es unir esforços per anar contra les retallades de sanitat, educació, medi ambient, etc., i organitzar protestes.
No puc negar de cap manera la indignació i estat d’ànim de la majoria dels ciutadans davant les retallades pressupostàries dels governs. Imposades per l’actual situació de crisi econòmica i que lògicament posen en perill la qualitat de molts serveis públics que venim gaudint. Principalment a les tres darreres dècades (sanitat pública, educació, benestar social, etc...). Que han possibilitat viure en unes condicions d’una societat de l’Estat del Benestar mai vistes a Catalunya i a la resta de l’Estat Espanyol.
Pel que veig la majoria dels integrats del Moviment Ter Brugent son joves nascuts a la dècada dels anys 80 del segle passat i inicis dels anys noranta. Per sort no han conegut altres condicions pitjors d’estretor. Han nascut i crescut sota la tutela de l’Estat que els ha proveït a la majoria de casos de bons serveis públics com l’ensenyament, sanitat, etc. Amb un sistema de beques per estudiar, intercanvis universitaris, subvencions, ajuts pel lloguer, etc.
Reconec que no es fàcil anar de més a menys per uns joves que a més d’uns pares i avis ajudant-los; les administracions els hi han facilitat i proveït de serveis públics i ajuts que no fa tants anys eren totalment impensables. Però penso que pel contrari ha comportat esser més dependents de l’Estat.
Entenc que aquest esperit reivindicatiu i de protesta, propi de l’edat, si no va acompanyat d’un nou esperit aportant noves idees i afrontant nous reptes i projectes que signifiquin un canvi real tot plegat quedarà a no res.
Faig memòria de quant els nostres municipis comptaven amb cooperatives de consum i mutualitats de socors mutus. L’esperit col•laboratiu entre els ciutadans havia portat a buscar i crear formules per tal d’auto proveïr-se de diferents serveis que no donava l’administració.
Sense abandonar l’esperit reivindicatiu i de protesta del vostre moviment penso que s’hauria de tornar a fomentar l’esperit cooperatiu i de col•laboració. Que en el seu dia van tenir els ciutadans dels nostres municipis. En aquest moments la xarxa social d’internet ofereix moltes noves possibilitats. Per exemple perquè no crear i fomentar un BANC DEL TEMPS a la zona Ter Brugent, entre altres possibles projectes.
