LA MEVA SUBORDINACIÓ ESTADISTICA

Fa uns dies tenia el següent escrit preparat per publicar-lo al bloc:

A mitjans del passat mes de desembre vaig rebre per correu un sobre del Institut Nacional d’Estadística. Una carta motivada per la realització dels Censos de Població i Habitatges del 2011, acompanyada d’un qüestionari de vàries pàgines. L’escrit diu que la participació estadística és obligatòria i demana la col•laboració a contestar les preguntes. Explica la importància dels censos, expressant que: “serveixen per conèixer les característiques de la població i poder així planificar i organitzar serveis públics (construcció d’hospitals, carreteres, ubicació d’escoles, politiques socials....) i activitats privades (instal•lació de farmàcies, entitats bancàries....).

Sóc conscient de la importància dels censos per les administracions. Com a ciutadà amb un bon comportament cívic i a la vegada obedient hauria de sacrificar una estona del meu temps en contestar el qüestionari, ja que segons sembla se’n deriven bones causes. Però se’m plantegen dubtes a fer-ho.

Puc argumentar més d’una raó per dubtar, però n’hi ha una de fonamental: l’obligació. Entenc que per molt important que sigui un cens o estadística els ciutadans hem de ser lliures a respondre o no. Malauradament el llenguatge administratiu sempre ens remet a obligacions imposades per lleis i reglaments que argüint al bé col•lectiu en moltes ocasions coarten la llibertat individual.

Sincerament no tinc cap interès en dedicar una estona en respondre aquest qüestionari; no perquè passi de tot ho sigui un ciutadà de conducta incívica, insolidària, etc., digueu-ne el que vulgueu. Penso que haig de ser lliure en la meva decisió i com que en aquests moments em considero un català emprenyat envers l’Estat del qual depèn l’organisme que em demana col•laboració no ompliré el qüestionari. Doncs aquest petit acte d’insubordinació vol ser la meva resposta cap a l’Estat que maltracta contínuament a la nació i ciutadania catalana.

La veritat em dona la sensació que l’Estat no en té prou del seu espoli fiscal a Catalunya que fins i tot vol robar el temps als catalans. Un temps que tothom ha d’ocupar-lo en allò que més li complagui.

Ara només cal esperar no rebre una nova carta de l’administració exigint la contesta de l’enquesta; sota l’amenaça de ser sancionat en cas de no fer-ho. Penso tot és possible.

Dia 17 de gener, diada de Sant Antoni, compleixo anys, afegeixo el següent comentari:


Acabo de rebre una nova carta del Institut Nacional d’Estadística recordant-me l’ obligació a participar en el Cens. Penso que cal posar sentit comú a l'assumpte, a fi d’evitar nous escrits amb possible to amenaçador i altres repercussions com propostes de sanció i pèrdua de temps amb escrits de descàrrec i recursos, etc. Com a ciutada submís decideixo contestar-lo; allò que volia ser insubordinació d'un català emprenyat passa a ser subordinació, una vegada més: cornut i pagar el beure. Seny català...?