dilluns, 6 de febrer del 2012

Records de la Plaça de la Rutlla i el Cafè Sport

Ara deu fer uns set mesos que el vell establiment del Cafè Sport va tancar les seves portes. Aprofitant que la finca canviava de propietari la família que el regentava deixà d’exercir l’activitat.

Situat entre els carrers Girona i Comerç, la seva façana principal presideix la Plaça de la Rutlla; anomenada popularment plaça dels encantats, per aquelles persones palplantades que anys enrere hi trobaves a tota hora, també pla de l’ós, segurament per l’ós a l’esquena d’algun veí en l’època que Anglès no coneixia l’atur.

L’edifici del Cafè Sport fou construït a finals de 1890 principis de 1900. L’establiment primer funcionà sota el nom de Cafè Industrial i desprès Sport. L’edificació i les seves dependències no han sofert mai una reforma important. L’edifici confrontant del cinema Meravella, fou enderrocat als anys vuitanta del segle passat per construir-hi uns pisos.

Tinc en record dels meus anys d’adolescència i joventut la Plaça de la Rutlla els diumenges matí i migdia després de la missa d’ofici. Eren moments de màxima afluència a la plaça, centre neuràlgic de reunió de la vila. La vorera del davant i la plaça s’omplien de petits grups d’homes a garlar. Per unes hores l’espai es convertia en una mena de llotja comercial on s’hi aplegaven: industrials de la vila, negociants, procuradors d’alguna propietat, pagesos, ramaders, bosquerols, miners i obrers. Lloc adequat per fer-hi negocis de compra venda de diferents productes com llenya, fusta, patates, avellanes, bestiar, etc i perquè no, trobar-hi feina. Es tancaven els acords de paraula, un temps que aquesta tenia el mateix valor d’un contracte escrit. A la desapareguda Fonda Selga hi acudia el notari de Santa Coloma de Farners per la formalització i signatura de diferents documents (escriptures, testaments, contractes, etc...).

A la Plaça de la Rutlla, molts diumenges hi podies trobar algun precursor d’actuals polítics i enginyers financers, un xarlatà. Viatjaven a la vila amb una moto Vespa amb sidecar acompanyats d’una grossa maleta; els més afortunats ho feien amb una petita furgoneta. Dominaven l’art de prometre -duros a quatre pessetes- i la gent marxava fàcilment proveïda de productes tan variats com; un ungüent de les serps, un parell de mitjons, un paraigües i un raspall de dents; per posar-hi un exemple.

El Cafè Sport era ple d’homes, escassa presència del gènere femení, al mig d’una gran fumarola de caliquenyos, puros, cigars i alguna pipa. Es prenien algun refresc, vi, cervesa o vermut acompanyat d’unes olives farcides. Uns conversant i altres jugant a cartes, al truc, al set i mig, la botifarra o a jocs menys innocents com el canari i el pòquer, una minoria d’homes grans jugant al domino i fins hi tot algú a escacs.

A l’espaiosa sala del damunt del Cafè Sport s’hi havien realitzat al llarg dels anys diferents activitats socials. d’oci, culturals, esportives i algun acte polític. Havia acollit reunions de l’Agrupació Sardanista el Floricel, de les associacions de pescadors i caçadors d’Anglès, la seu social del Futbol Club d’Anglès i de la Penya Barcelonista, fins hi tot s’hi havia fet ball i practicat boxa.

Gran nombre d’anglesencs durant les festes de Nadal hi acudien una estona a gaudir del joc de la quina. Eren dies per anar-hi acompanyat amb la muller i fills, la parella o amb els amics. Al quedar restringit jugar-hi amb diners, exclusivament en espais legalitzats pel joc, es deixà de fer. Era un vertader delit sentir-la a cantar; la nena maca, el quinze....! les mamelles de la Ramona, el vuitanta-vuit...!, etc.

A l’any 1976 s’hi va realitzar algun acte polític, recordo el cicle de conferències de les Terceres Vies, organitzades pels membres de l’Assemblea Democràtica d’Anglès, haver-hi anat a escoltar en Josep Pellach.

Han passat els anys, la societat ha evolucionat i canviat, s’ha modernitzat, han aparegut les noves tecnologies i amb aquestes la globalització. El Cafè Sport es resistí adaptar-se a les noves costums, passant finalment ésser un record més de l’Anglès del passat.




La Plaça de la Rutlla (1909)



La Plaça de la Rutlla (1920)


La Plaça de la Rutlla (1970)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada